Capella situada a la carena a la qual dóna nom, amb un ampli domini visual de les planures de Planès al sud-est i de vall de Coma i de l’Obaga de Palà al nord-oest. Documentada des del segle XIII, la seva existència s’ha de vincular al nucli d’hàbitat del puig de Palà Vell i el camí ral de Cervera, que passava a prop d’aquí. L’any 1767, l’amo de la casa veïna del Mujal va demanar permís al bisbe de Solsona per enderrocar la capella i traslladar el culte a la nova capella que volia aixecar a prop casa seva sota l’argument d’evitar així les profanacions i faltes comeses pels traginers i altres vianants que anaven i venien pel camí ral.

L’excavació arqueològica de les seves runes va permetre recuperar la fonamentació dels seus murs que dibuixaven un edifici amb una nau de planta trapezoidal de prop de 14 m de llargària i 3 m d’amplària als peus, que eren uns 5 m a tocar de l’absis, a més de diversos testimonis de cultura material relatius a l’ocupació humana d’aquest indret.