Font del Camilo

Homenatge a Camilo Villaró i Monell

Aquesta font és un brollador d’aigua (no tractada) situada a la banda meridional de les terres de Palà i el torrent de Coma.

El seu nom és deu a la persona de Camilo Villaró i Monell, un cardoní emigrat a l’Argentina a la segona meitat del segle XIX. Va retornar a les primeres dècades del segle passat amb una petita fortuna, amb la voluntat de viure els seus darrers dies a la seva vila nativa. Com que era molt amic dels amos de Palà, habitualment anava a passar uns dies a la casa, i per al seu esbarjo es va entretenir en la construcció d’aquesta font, que passats els anys ha pres el seu nom. Per això mateix, va canalitzar la rassa entre dues parets fetes a pedra seca i va fer l’escala mitjançant la qual s’accedeix a la font, a més a més d’un pont per passar d’un costat a l’altre i un petit refugi.

Profitós per a les reformes realitzades

Vestigis del forn de teules

Abans d’arribar a la Font del Camilo trobem els vestigis d’un antic forn de teules. Actualment podem veure el seu interior, ja que la coberta va col·lapsar. L’existència d’aquests forns entre els segles XVII i XVIII, tot just abans de la Guerra de Successió, s’ha de relacionar amb les nombroses obres de reforma fetes a la casa de Palà de Coma com ara la sala nova, reboster i botiga (1693-1694), precedides a la dècada anterior per les obres de la molina de fusta (1674), la ferreria (1689) i la premsa de l’oli i pallissa (1680).

Tampoc podem perdre de vista les diverses obres fetes en els anys següents a la crema i destrucció de la casa, a la tardor de 1711, a més de les reformes practicades entre les dècades de 1720 i 1740.