En el decurs del Neolític mitjà (3.500 – 2.500 aC) era habitual el ritual funerari d’inhumació en cistes (del grec antic κίστη, cofre). Es tractava de fosses excavades a terra recobertes pels quatre costats amb lloses de pedra i també cobertes de la mateixa manera. El cos s’hi disposava de costat i arronsat (posició fetal), amb una sèrie d’objectes que li haurien pertangut en vida. En el cas de la cista de Palà de Coma, Serra Vilaró hi va excavar les restes d'un esquelet. L’any 1998-99 les cistes van ser objecte d’una nova intervenció arqueològica per part de l’IREC (Instituto de Investigación en Recursos Cinegéticos), durant la qual es va esgotar el sediment i es va redefinir el sepulcre com de nínxol en marge.